Context
El Palau Sant Jordi és el pavelló d’esports que forma part del complex de l’Anella Olímpica de Barcelona. Aquest espai, emplaçat a la muntanya de Montjuïc, es va inaugurar l’any 1992 amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics a la capital catalana. Al Palau Sant Jordi hi tenen lloc tant competicions esportives, com esdeveniments culturals de tota mena, des de musicals, fins a teatrals. Arata Isozaki, guanyador del Premi Pritzker 2019 al millor arquitecte, reconegut per la seva creativitat, innovació i capacitat per sintetitzar les cultures orientals i occidentals, va ser l’encarregat de dissenyar el Palau Sant Jordi.
A partir de la sol·licitud de l’empresa municipal Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), es realitza un projecte bàsic i executiu i la direcció d’obra per la substitució de l’enllumenat exterior i del catwalk interior per un de tipus LED, tot respectant tant les estructures internes com externes de l’emplaçament, amb l’objectiu d’aconseguir un sistema amb un consum més reduït i eficient.
Abast
L’abast del projecte es divideix en cinc zones diferents, cadascuna de les quals amb les seves corresponents lluminàries. Per un costat, es troba la part exterior que inclou: zona de les escales (amb lluminària de tipus gàbia de lloro i lineals al llarg dels passamans), zona dels quatre porxos (amb lluminàries de tipus barret cordovès encastats a les parts externes de les columnes, i projectors que il·luminen les columnes i el sostre dels porxos), zona de les balconades (amb lluminària lineal il·luminant la part interna que recorre el perímetre de la balconada de pedra, i unes d’integrades que il·luminen tant la part interna com l’externa) i zona de l’anella superior de la cúpula (amb lluminàries lineals).
Per un altre costat, es troba la part interior del Palau Sant Jordi, on es treballa sobre la zona del catwalk (amb els projectors que il·luminen el sostre de la cúpula més elevada).
Fases del projecte
La primera fase del projecte comença amb una inspecció tècnica exhaustiva de totes les lluminàries existents. Aquesta etapa és fonamental per comprendre l’estat real de les instal·lacions i garantir una substitució eficient i segura. Per fer-ho, es duu a terme un inventari detallat de cada punt de llum, classificat segons vuit tipologies diferenciades segons la seva funció, ubicació i característiques físiques.
Un cop registrades, s’analitzen les lluminàries in situ per verificar-ne el grau de degradació, el tipus d’òptica, la font lumínica i la potència real consumida. Aquesta anàlisi es complementa amb una avaluació estructural dels suports i mecanismes d’ancoratge, per tal de determinar si poden reutilitzar-se o cal substituir-los. Fruit d’aquesta anàlisi s’identifica l’estat de degradació (sobretot per òxid) de la lluminària. Per això, es conclou la necessitat de construir noves estructures metàl·liques per les lluminàries, aprofitant l’oportunitat per redissenyar-ne algunes amb la finalitat d’aconseguir estalviar material i millorar la lleugeresa. En paral·lel, es comprova el compliment de les normatives vigents en matèria d’eficiència energètica, seguretat elèctrica i contaminació lumínica.
Aquesta fase conclou amb la generació de models digitals de l’enllumenat mitjançant software de simulació DIALux. Aquesta eina permet simular els nivells lumínics actuals i comparar-los amb els valors obtinguts en les propostes amb tecnologia LED, assegurant una il·luminació òptima tant en eficiència com en confort visual.
Tanmateix, a l’anella exterior superior de la cúpula i al catwalk s’integra el sistema de control de la il·luminació DALI. Aquest sistema permet configurar escenes cromàtiques diverses segons les necessitats, fet que atorga a l’anella olímpica del Palau Sant Jordi una gran visibilitat i reforça la seva presència a gran distància. Mitjançant aquesta il·luminació, s’incorpora un element d’innovació tecnològica que posa en valor els elements arquitectònics originals de l’anella i de la cúpula dissenyades per Arata Isozaki, sense alterar-ne l’essència.
Resum
En resum, davant la necessitat d’actualitzar el sistema d’il·luminació del Palau Sant Jordi sota criteris d’eficiència energètica, el qual es trobava en una situació inadaptada al context tecnològic i legal del segle XXI, es planteja la solució adequada. Aquesta solució no consisteix en el simple canvi d’unes lluminàries velles per unes de més modernes, sinó en un estudi rigorós del cas particular del Palau Sant Jordi, on s’identifiquen els diferents dissenys existents, les deficiències estructurals i legals dels mateixos i la funció concreta de cada lluminària. A partir d’aquesta anàlisi integral, aleshores, és que es fa la proposta de substitució més adient per cadascuna de les zones.
El resultat principal és una reducció de la potència energètica de fins al 75 % per punt de llum, una millor uniformitat i qualitat de la il·luminació, i una millora substancial del manteniment gràcies al sistema de control centralitzat DMX. Aquesta intervenció transforma l’enllumenat del Palau Sant Jordi en una infraestructura moderna, eficient i sostenible, alineada amb els reptes ambientals i tecnològics actual.
