El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), situat a Terrassa i allotjat a l’emblemàtica fàbrica modernista Vapor Aymerich, Amat i Jover, presenta deficiències estructurals greus pel que fa a l’eficiència energètica i el confort tèrmic. L’edifici, de gran valor patrimonial, requereix solucions innovadores i sostenibles que preservin la seva singularitat i el benestar dels visitants.
En el marc del projecte europeu SHERPA, que promou la rehabilitació energètica dels edificis públics al Mediterrani, la Generalitat de Catalunya, el Departament de Cultura i l’Agència Catalana del Patrimoni promocionen la renovació energètica de tot l’edifici, a través de Feu Godoy Arquitectura els quals confien a Esitec l’auditoria energètica i la projecció de les instal·lacions.
A partir de l’auditoria energètica, es preveu una reducció anual de 598,95 MWh i 150,79 tones de CO₂, amb un estalvi econòmic global de 18.262 €/any. El sistema de gestió energètica centralitzat preveu que es pugui ajustar el consum en temps real, mentre que el pla de residus preveu la reutilització o reciclatge d’un 70 % dels materials.
Es realitza un projecte bàsic i executiu amb l’objectiu de reduir un mínim del 30 % del consum d’energies fòssils. Les accions inclouen la renovació de la climatització de l’edifici, la instal·lació de plaques fotovoltaiques de 20 kW, la renovació de l’enllumenat amb tecnologia LED per millorar el consum, la millora de l’aïllament tèrmic amb materials compatibles amb el patrimoni. També es contempla la recuperació de la ventilació natural amb 77 ventiladors a les obertures de les dents de serra originals.
Pel que fa a la climatització de la nau principal, s’elimina la dependència de calderes de gasoil i de la refredadora convencional, substituint-les per una bomba de calor aigua-aigua d’alta eficiència amb recuperador de calor. Tres unitats de tractament d’aire (UTAs) injecten i extreuen aire filtrat, i un circuit hidràulic amb dipòsits d’inèrcia i bombes de velocitat variable optimitza les arrencades i parades de l’equip. Tots els paràmetres (temperatures, fluxos, pressions, estat de vàlvules) estan interconnectats amb el BMS, que programa l’operació segons horaris i demanda real per maximitzar el COP fins a valors pròxims a 4,0. Així, es garanteix una reducció del consum de gasoil i electricitat en climatització de més del 40 % respecte a l’estat inicial, amb una recuperació de la inversió en vuit anys.
De forma similar, per la climatització de l’edifici de rececpió, les tres màquines d’expansió directa existents es reemplacen per equips amb recuperació de calor, integrats en un nou circuit primari-secundari amb bombes i canonades dimensionades amb variadors. El recuperador aprofita l’energia del fluid frigorigen per a la producció d’ACS o per reforçar la calefacció, i el BMS gestiona escenaris “treball” i “oci” per ajustar la potència segons l’ús. Aquesta reforma redueix un 15 % el consum elèctric de climatització a recepció, amb amortització en catorze anys.
Respecte la recuperació de la ventilació, aprofitant l’estructura de dents de serra, s’instal·len setanta-set ventiladors als orificis originals (“T”), substituint les tapes historicistes. L’estratègia de ventilació mixta combina el tir natural amb impulsió i extracció forçada sota control del BMS, que actua segons sondes de temperatura interna i prediccions meteorològiques. D’aquesta manera, es redueixen càrregues tèrmiques de fins a un 25 % durant les hores punta d’estiu i s’aconsegueix un ambient més saludable sense increment significatiu del consum elèctric.
En relació a la millora de l’envolupant i l’aïllament tèrmic, sobre la coberta, es rehabiliten parcialment les dents de serra preservant els forats originals. Posteriorment, es col·loca una capa continuada d’aïllament de fibra de vidre amb membrana estanca. Aquesta intervenció minimitza pèrdues d’hivern i guanys d’estiu, aportant fins a un 10 % addicional d’estalvi energètic en climatització.
