SHERPA són les inicials de Shared knowledge for Energy Renovation in buildings by Public Administrations. Aquest projecte europeu, impulsat per la Unió Europea dins del programa INTERREG MED, té com a objectiu principal enfortir les capacitats de les administracions públiques per promoure la renovació energètica dels edificis públics a la conca Mediterrània. Per aconseguir-ho, el projecte proporciona eines, metodologies i suport tècnic per identificar, planificar i finançar intervencions d’eficiència energètica. SHERPA també fomenta la formació i capacitació del personal tècnic municipal per garantir una gestió energètica avançada i sostinguda.
El projecte SHERPA preveu l’actuació a cent edificis públics dels governs locals de la regió mediterrània, dels quals s’espera que entre el 30% i el 40% siguin edificis de Catalunya. Tanmateix, es planteja la capacitació de més de 160 professionals i l’establiment d’un model de gestió replicable basat en quatre pilars: governança, informació, formació i finançament. Gràcies a aquest marc, s’ha previst una reducció mitjana del 25% en el consum energètic i les emissions de CO₂ dels edificis, i s’ha reforçat l’impuls als Plans d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) municipals.
L’auditoria energètica que es presenta s’ha realitzat en aquest context, com una acció concreta per a 25 edificis de la Generalitat de Catalunya, dins d’aquest esforç europeu per avançar cap a una transició energètica més eficient, coordinada i sostenible.
S’avalua el comportament energètic de cada immoble i s’identifiquen les mesures concretes de renovació. En primer lloc, com a base per a l’anàlisi posterior, es duu a terme un inventari actualitzat i detallat dels elements consumidors d’energia presents en cada edifici.
Seguidament, amb l’objectiu de caracteritzar-ne més detalladament el comportament energètic, s’avaluen els consums i costos energètics de cada equipament. Per fer-ho, es recopilen les dades de consums elèctrics i tèrmics (gasoil, gas, etc.) i s’analitzen les corbes de consum elèctric. Aquesta informació permet establir una visió precisa del consum global de cada edifici i identificar les ineficiències.
A partir d’aquest diagnòstic, es defineixen i es valoren tècnicament i econòmicament les Mesures de Renovació Energètica (MRE) aplicables a cada edifici. Per a cada mesura s’estableix una valoració econòmica detallada que inclou les principals partides associades, com ara components, costos d’execució, mitjans auxiliars i elements de prevenció de riscos laborals. També s’hi defineixen els estalvis associats, tant en termes energètics com econòmics, així com el percentatge d’estalvi que suposaria la seva implementació.
A més, es redacta un informe financer per a cada MRE, que inclou el cost d’inversió previst, l’estalvi energètic estimat i el període de retorn de la inversió. Així mateix, es desenvolupa un cronograma d’execució per facilitar-ne la planificació temporal.
Finalment, es completen els Documents de Mesures de Renovació Energètica de l’Edifici per a cadascun dels 25 edificis analitzats. Aquests documents inclouen tant la vessant tècnica com econòmica de cada intervenció, amb l’objectiu de garantir-ne la projecció internacional i la compatibilitat amb programes de finançament europeu.
L’auditoria energètica es duu a terme a diferents tipus d’edificis públics. En l’àmbit de la salut, s’auditen els següents centres: CAP Manso (Barcelona), CAP Sant Pere (Reus), CAP Martorell, Hospital Germans Trias i Pujol, i el Centre Corporatiu de l’Institut Català de la Salut (ICS).
Pel que fa als centres penitenciaris: el Centre Penitenciari Ponent, el Centre Penitenciari 4 Camins i el Centre Penitenciari Brians I.
En l’àmbit de la justícia: el Palau de Justícia de Catalunya, els Jutjats de Sabadell i els Jutjats de Gavà.
En l’àrea d’ensenyament: l’Institut Duc de Montblanc, l’Institut Martí Franquès, l’Institut Priorat, l’Institut Badia, el Centre d’Ocupació de Gandesa i l’Escola Agrària Forestal Casa Xifra.
Pel que fa a residències: la Residència Can Ruti, la Residència Barcelona – Gràcia, la Residència Montblanc i la Residència Mossèn Homs.
Finalment, es troben altres equipaments públics: el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNATEC), el Parc de Bombers de Calaf i la Comissaria de les Corts.
A Quatre Camins, per exemple, les mesures proposades permetran reduir la despesa energètica en fins a 142.700 euros anuals. Aquesta xifra s’assoleix gràcies a actuacions clau com la instal·lació de plaques fotovoltaiques, la substitució d’enllumenat per tecnologia LED i el canvi de calderes de gas per sistemes de biomassa o condensació d’alta eficiència.
Pel que fa al Centre Penitenciari Ponent, l’estalvi previst arriba als 143.522 euros anuals, gràcies a una estratègia integral que inclou una instal·lació fotovoltaica pròpia, renovació de calderes, millores en climatització i incorporació de sistemes de control intel·ligent per a la gestió energètica.
Altres mesures concretes que es realitzen als diferents edificis són: la renovació de lluminàries per tecnologia LED d’alta eficiència, la instal·lació de plantes fotovoltaiques i solars tèrmiques per a l’autogeneració energètica, i la substitució de sistemes tèrmics obsolets per bombes de calor o calderes de condensació. També es proposa millorar l’envolupant tèrmica dels edificis, amb solucions com vidres amb trencament de pont tèrmic o films de control solar. Aquest conjunt d’actuacions, plantejats estratègicament, permet assolir estalvis significatius tant en termes econòmics com de consum energètic anual.
